La 5a.

Ni els integrants més veterans de l'equip recorden un ratxa igual. Cinquena victòria consecutiva del Joga Bonito per un clar 4 - 1 davant el Bar Okeanos, que el situen momentàneament segon a la Lliga i com a màxim golejador del campionat.


Partit sense gaire història el de dilluns doncs degut a la fred que feia, el retard amb que l’equip rival es va presentar a jugar, el “catenaccio” que ens van montar, la nostra actitud de que “ja guanyarem sense baixar de l’autobús” i que últimament s’està més pendent del que es publica aquí que de jugar, va provocar que no ens agaféssim massa en serio al Bar Okeanos.

La cosa ja es veia que no aniria massa bé quan a la convocatòria d’abans del partit només s’hi van presentar 5 jugadors: Joan, Litus, Carles, Xevi G i Albert. I més encara quan algun dels jugadors es va excedir en el menjar al demanar madalenes de postres!! En fi, que hi farem, recordeu que es torna a convocar a la gent dilluns que ve a les 20h per preparar l’important partit de la setmana vinent.

Axí doncs, la primera part va passar amb més pena que glòria. El Bar Okeanos tancat amb tots els seus integrants dins l’àrea i nosaltres sense saber màssa que fer. Es el que sol passar quan un equip petit s’enfrenta a un dels grans de la Lliga.

No seria fins als 10 minuts en que en una internada per la dreta d’en Carles (alliberat per fi de tasques defensives), va veure dins l’àrea preparat per rematar a en Josep (us heu fixat lo que s'assembla el tiu amb en Beletti? Físicament es clar) que amb valentia s’havia sumat a l’atac. La passada va ser precisa però el defensa rival hi va arribar primer fent-se un embolic amb el seu porter i introduïnt la pilota al fons de la porteria. Sort que ens van regalar el primer gol perquè no se pas si hagéssim obert la llauna. Salinas!! Donde estan las llaves??? Que deia aquell…

Pocs minuts després, amb un xut magistral desde fora de l’àrea que va treure les teranyines de l’escaire dret de la porteria del Bar Okeanos, en Carles va fer pujar el segon al lluminós. L’estadi es venia abaix. Partit encarrilat. Llàstima que dos jugades més tard, el mateix jugador va fallar clamoròsament una passada de la mort amb la porteria buida que li va fer en Marc G, en una de les seves famoses i habituals internades per la banda esquerra. Jugada que no tindria més repercussió ni afectaria al resultat final tot i els comentaris interessats i de mala fe d’alguns dels integrants ressentits de l’equip. En vista d’aquest comentaris el jugador, dolgut, va demanar el canvi.

La segona part la vam començar més adormits encara pel fet de jugar amb el marcador a favor tot i que en Ranka va intentar animar-la desde la centrada inicial. Potser encara sota els efectes del gol de chilena que vaig fer contra el Villareal, el Killer es va veure valent i va intentar un gol desde mig camp quan el porter rival era sota els pals. Resultat: va gepar cruelment el davanter contrari que tenia al davant. Els mateixos ressentits d’abans van tornar a riure.

La jugada del partit estava per arribar de les mans del nostre “estimat” Joan Valdés. Els fets van succeïr quan un dels nostres defenses estava pressionat pel rival i va decidir cedir l’esfèrica a en Joan. El tiu (que encara no es deu haver après les normes) sense cap mena d’escrúpol, va agafar la pilota amb les mans i es va sorpendre quan l’àrbitre va assenyalar tir lliure indirecte dins l’àrea. Més ens vam sorpendre nosaltres!! La setmana passada va fer al revés, no la va agafar quan podia. Si us plau, que algú li expliqui les normes!!!!

Escarmentat de la famosa barrera d’un jugador que va col.locar fa uns partits i que tant mal resultat li va donar, va decidir posar tres jugadors a la barrera per tapar més de mitja porteria. El problema va ser que ell no es va posar en el ¼ de porteria que quedava sense ningú i es va amagar com un covard darrera la barrera. Els dos individus que anaven a xutar la falta no s’ho podien creure!! Nosaltres tampoc. Evidentment la falta va acabar en gol. 2 a 1 i a patir. Gràcies Joan. Sense tu aquest Blog no seria el mateix.

Entre riures, al banquillo ja es feien comentaris del tipus: Aquests encara ens empataran… Que si ja es veia a venir… Que si anem de sobrats… Que si aquell no corre… etc etc… Sort que va apareixer en Litus (d’ara en endavant Litinho) per solucionar el partit. Amb una rapidesa excepcional (cal dir que el defensa que el marcava tenia més de 40 anys) es va fer una impressionant autopassada per la dreta i ell esquivant al defensa per l’esquerra, que ens va deixar bocabadats. I no només això, en comptes de ser egoista i acabar la jugada xutant ell, va fer un passada al centre per a que el seu company Xevi G, pogués marcar el tercer amb el cap després de que un defensa li hagués aturat en primer xut. Va ser la jugada Joga Bonito del partit i de les que val la pena pagar una entrada per anar a un camp de futbol.

El Bar Okeanos, ja a la deseperada, es va llançar a l’atac. En un d’aquests contraatacs un davanter rival va encarar en Marc M (que en aquell moment era l’últim defensa) i es va fer una autopassada llarga. La reacció d’en Marc va ser: OSTIA PUTA!!!!! Va haver d’esprintar!!!! I a sobre el va guanyar per cames!!!! Ahir vaig parlar amb ell i encara està cansat.

El quart gol no arribaria fins que en Carles (que ja l’havien deixat tornar al terreny de joc després de la famosa jugada) va iniciar un contraatac (bueno, el va iniciar en Joan, tot va ser gràcies a la seva sacada ràpida de porta segons ell) i va lligar una perfecta combinació de “tiralinees” amb en Ranka (que bé es coneixen aquests dos homes, no s’han ni de mirar per saber el que han de fer en cada moment) que va permetre al primer plantar-se tot sol davant el porter i col.locar la pilota fora del seu abast. Partit sentenciat.

Fins al final del partit només destacar un contraatac de’n Litinho que va acabar amb un fort xut al pal esquerra i que va provocar les burles del de sempre. Aquest, les inicials del qual son XD, es queixava al final del partit que en Litinho no li passava pilotes quan estava sol i que així no marcaria mai. Que vols? Si et passes el dia criticant els companys… Els castellans diuen que “quien siembra vientos recoje tempestades”. En català seria més o menys que tothom té el què es mereix.

En definitiva, com va dir en Litus, el problema és que ara ja no ens agradem (al camp), estem agobiats (al camp), millor deixar passar un temps a veure si ens soportem (els uns als altres). El temps s’acaba dilluns que ve a les 22h.



L’ 1 x 1 Patrocinat per Acadèmia de Capoeira Guell

Joan: Col.locador. Com que estava passant desapercebut es va fer notar col.locant la barrera de la falta del gol rival.
“Litinho”: Brillant. Va fer la jugada del partit en el tercer gol. El viatge a Londres li ha anat bé.
Marc G: Lluitador. Com cada partit es l’esforç físic fet jugador.
Albert: Organitzador. Va ocupar la posició de 4 i se’n va sortir bé. Lluita i bona col.locació.
Marc M: Desmotivat. Partit discret el seu, semblava que ja tingués el cap en el Lokemotiva de Moscu, o no.
Josep “Beletti”: Fred. Es va encomanar de la temperatura nocturna. Ja no està acostumat a sortir de nits.
Xevi D: Tu no tienes rrritmo!!! Potser degut a la seva recent lesió no està al ritme de la resta. Al seu favor el fet de no haver comés cap penal, el problema és que ara deixa passar als davanters per no fer-los penal.
Carles: Lliure. Va jugar on va voler portant perill constant a la porteria rival.
Ranka: Entregat. Aquest home ens sorprèn partit a partit. Ja no li fa por jugar més de 20 minuts i a sobre pressiona a la defensa rival. Aguantarà?
Xevi G: Capoeiro. Va apareixer en el moment en que se’l necessitava marcant el tercer gol.

Proper partit Dilluns que ve contra Lokemotiva de Moscú.