El Joga comença el seu camí per la Xampions amb bon peu. Després de l'empat a quatre de la primera jornada amb un dels favorits, el Mon de l'Esport, el JB consegueix la seva primera victòria enfront l'Spartak d'Aiguaviva (4-3), sense masses patiments.El partit va ser dominat pel Joga desde l'inici, ja que l'Spartak va posar l'autobús durant tot el partit i només arribava a la porteria de l'amic Joan amb perillosos contraatacs. Bé, en tota la primera part només en va fer un. Evidentment va acabar en gol. Sort que gràcies als gols d'en Ricky i en Carles abans de la mitja part, van capgirar el marcador.
A la segona part igual. L'Spartak tancat i nosaltres dominant. Només cal destacar:
- Que en Marc M es va negar a tocar la pilota en defensa ja que ell no havia vingut a aborrir-se.
- Que en Litus (segons l'enquesta un desconegut per la majoria) no va fer cap rabona. Això sí, ens va aportar més seguretat en defensa. O no.
- Que l'Ivan la va tornar a liar com ja és habitual.
- El gran gol d'en Josep. Amb quina serenitat va col.locar l'esfèrica fora de l'abast del porter.
- El gran gol d'en Marc M. En propia porta es clar. La va ajustar amb precissió al pal dret de la nostra porteria. Comença la 2a Lliga amb -1.
- La primera cantada destacable d'en Joan. Com et poden fer un gol de vaselina desde l'àrea petita? I a més, en una porteria que segons tu, toques el travesser amb el cap sense saltar.
L' 1x1 patrocinat per Deveses de Tor, ara també al barri vell de Girona.
Joan: Fred. No va tenir gaire feina. Només a recollir la pilota tres cops dins la porteria.
Josep: Afamat. Com menja el nano... Tenia tanta gana que fins i tot es va empassar el segon gol de l'Spartak.
Marc M: Divertit. Va disfrutar com mai.
Litus: Retrovat. Per fi va tornar l'home més polèmic dels últims anys.
Ermità: Ràpid. Comença a tornar a còrrer la banda com l'any passat.
Carles: Golejador. Dos dianes més el consoliden al capdavant del pixitxi.
Ivan: Líder. Al camp, al Museu, als mails... està que se surt.
Ranka: Limitat. Una lesió a l'esquena no el deixa rendir el que s'esperava. Es l'Henry del JB.
Ricky: Incissiu. Va fer un gol i va provocar un penal. Es un pilar de l'atac més poderós de la Lliga.
No van jugar:
Bati: Baixa per motius laborals.
Xevi: Va ser pare per 2a vegada. Felicitats!!
Albert: Com no, baixa per lesió.
Un cop feta la crònica, cal fer també quatre comentaris sobre la sortida nocturna de després del partit:
- Qui collons va triar el restaurant? Suposo que va ser el mateix que va triar l'amanida Xinesa. Ei, molt bona eh? Ara als xinos els hi agrada el pebrot, l'ou i la salsa rosa... això sí, arròs n'hi havia.
- També es mereix un comentari el 2n plat que es van partir la parelleta Ivan-Josep. Com si es tractés de dos enamorats, es van jalar una fondue de formatge. Roquefort amb poma. Ja ho he vist tot. Després n'hi va haver un que tenia cagarrines a l'endemà...
- A part de l'ampolla de Ratafia de turno, quins grans postres!! en Carles i l'Ivan es van fotre un brocheta de fruita amb xocolata desfeta cadascun, i en Josep una crepe de xocolata amb nata i nous.
- Lo millor estava per arribar: els sis valents vam acabar al Museu del Vi jugant al duro. Com si tinguéssim 16 anys. De fet un parell de punkis ens van increpar perquè no els vam deixar jugar amb nosaltres. Com es pot veure a les fotos, l'Ivan portava la veu cantant (tot i haver-se oblidat les claus per entrar a casa) i en Josep i l'Ermità el recolçaven. Es veu a venir que el proper divendres que es surti, s'hi tornarà.
- Per tal de païr l'amanida xinesa, la fondue, les brochetes, la crepe i els 4 litres de cervesa barata, es va fer una pujada a la Catedral. L'ermità arribà primer, en Josep 2n i en Carles 3r. En Joan va fer un intent però es va quedar al tercer escaló. En Marc M i l'Ivan s'ho van mirar. Va venir la policia i vam haver de marxar.
- Minuts abans es va trobar en Litus al Pati del Rabí. El què us deia, polèmic com sempre. Després es queixa de que no el coneixen. Que vagi dient mentides. Embaucador!!!
En definitiva, un divendres com els d'abans. Que segueixi així!!
