Com que tot en aquesta vida s'acaba, avui el nostre estimat blog arriba al seu final (si més no per aquesta temporada). Ja no queden partits, ni rajades, ni cagades, ni escaquejades... només un sopar. Un darrer sopar que per alguns serà el primer i per altres l'últim de veritat. Un darrer instant en que tornarem a estar junts (o en taules separades) i que tots sabem que no es tornarà a repetir.
Així doncs, com que el què es tenca és una etapa i no pas una temporada més, era necessari recapitular en aquest últim post les estadístiques finals:
El pixitxi de l'any, un cop més, ha estat el masses vegades criticat Carles M. Durant tota la temporada ha estat seguit de molt aprop per en Bati (amb millor promitg golejador) i en Ranka, que en el tram final ha quedat despenjat. També hauria pogut estar en el grup capdavanter en Josep, si hagués mantigut l'encert golejador tan a la primera com a la segona en la que s'ha destapat (el punt d'inflexió va ser quan el va venir a veure el seu hereu).
Per la part baixa hi ha hagut més emoció. L'Albert es va espabilar in extremis, fet que han pagat car en Litus i l'Ivan, els jugadors menys efectius de l'equip. Ells tenen altres "guerres" en el terreny de joc. Cadascú a lo seu. Un cop vaig tenir un entrenador (les seves inicials eren P.P.) que un dia ens va dir: "en un equip sempre han d'haver-hi un parell d'arquitectes i la resta peons". Quanta rao tenia.
Bàsicament sense sorpreses. Joan, no podies guanyar-lo tu. Si l'any que ve torna el blog, farem una classificació d'assistències al Suca. Aquesta la guanyaries segur. En Ranka va ser el més puta. Als dos partits de jugar i veure que només n'hi havíen fotut 4, va pensar: "si em paro aquí guanyo el Zamora segur. Es impossible que a en guitarres li facin menys de 2 gols per partit". Paraules textuals.
En aquest apartat les apostes estaven clares. Els de Betandwin s'han arruinat. M'en recordo encara del primer cop que en Joan ens va parlar de l'Ivan: "Conec una nano que la toca com els àngels. Es una mica tímid i molt tècnic..." Res més lluny de la realitat. La timidesa la va perdre a base de mails calents i la tècnica... mmmm... a base de patades i tanganes.
En definitiva, que és un "bulles" de cuidado. I això que a l'equip en princicpi hi havíen forces candidats a liderar aquesta classificació: Ranka, Bati, Litus, Xevi D...
Fins l'últim moment l'ha seguit d'aprop l'altre "berro" de l'equip: en Josep. Com que no està habituat a jugar al darrera i està una mica passat físicament, arriba tard a les jugades i no té més remei que fer entrades assassines.
Menció honorífica és mereix en Ranka: de jugador més sancionat de l'història del torneig de Palau, a NI UNA SOLA TAJETA!!! Increïble. Ja ho hem vist tot al món del futbol.
Aquí ha guanyat una altre de les perles de l'equip. Tot i que en Xevi D havia posat la directa a l'inici de la Lliga (2 penals en 2 partits), el règim miraculós ens va salvar de 23 penals que ens haguéssin enfonsat. D'en Litus poc més es pot dir ja d'ell després de tots els merders en què ha estat implicat en aquest blog. Només desitjar-li que es recuperi aviat i que tingui sort per trobar equip l'any que ve.
El piscinero de l'equip no podia ser un altre. Ai si et veiés en Mourinho: "Bataller? Teatro del bueno..." Gràcies al seu art de capbussar-se, l'equip ha pogut tirar endavant partits complicats i en Carles distanciar-se al capdavant de la taula de pixitxis. No, si en el fons es complementen aquests dos. El que deia abans, arquitectes i peons...
Aquí la lluita també ha estat aferrissada. Per dalt, la capoeira, el ioga, les lesions i els cursets a barna han fet estralls. Us heu adonat de lo semblants que són en Xevi G i l'Albert? Han faltat al mateix nombre de partits, ha perdut miseràblement el mateixos calers i han marcat els mateixos gols. Quin parell...
Per baix, l'empat s'ha desfet valorant el motiu de l'absència a l'únic partit que han deixat de jugar aquests dos homes. En Carles estava engripat (tot i que els intoxicadors van dir que es va borrar dels quarts de final) i en Ranka perquè tenia un dinar-sopar. Està clar quina era millor excusa.
Bé, això és tot. Bueno no, queda la crònica de la final. Que es pot dir ja sobre aquell partit que no s'hagi escrit? Poca cosa. Simplement que es va fer el que es va poguer vist com estava el personal: en Litus trencat, en Marc M i en Bati esparrecats del Torneig de Quart, l'Albert a Croàcia, en Josep i l'Ivan coixos... la resta vam fer el que vam poguer. Al final es va perdre dignament 3-2 i a sobre el nostre col.lega de l'àrbitre ens va anul.lar un gol legal a l'últim moment. Com a mínim ens van donar una copa que serveix per inagurar la nostra sala de trofeus: l'habitació d'en Joan Payan.
L'1 x1 temporada 2006/07:
Joan: Regular. Cada partit hem gaudit de la cantada de turno i de les parades a mà canviada (als escalfaments, es clar). Tot i així, ha millorat respecte les darreres temporades al Centre Comptable on erem l'"Hazmereir" del campionat. S'ha guanyat la renovació per la seva aportació imprescindible als sopars.
Marc G: Camaleó. L'home de les mil cares i al que mai se li pot donar l'esquena. Un perill als escalfaments, al vestuari i als sopars per les seves continues inocentades. Un kabró. Cal destacar també les seves pujades per la banda. Renovat.
Litus: Problemàtic. El creador de l'eslògan publicitari de l'equip: "Ens agradem!!", no ha rendit al nivell esperat. Aquest fet junt amb les nombroses escapades i faltes d'indisciplina, l'han posat al mercat. Té una oferta en ferm de l'Skonto de Risa.
Xevi D: Millorat. Va patir un allau de crítiques i burles a l'inici de la temporada que el van ferir i es va sotmetre a la dieta de l'alcaxofa, conseguint uns resultats miraculosos. Gran segona volta on no ha comés penals i ha marcat gols importants. L'única pega és que no calla ni sota l'aigua. Com que el balanç és positiu i és dels pocs que col.labora amb el blog i els mails, renovat.
Marc M: El tisores. Ho talla tot. Es l'amo de la defensa i es fa respectar pels demés. L'únic problema: se'ns casa. Com li afectarà de cares l'any vinent? Octubre de 2007 en les millors pantalles.
Josep: Inestable. Es capaç de lo millor i de lo pitjor. Tan aviat et lia una tangana, com una entrada assessina, com un gol de bandera. Tot i perdre la seva gran habilitat (el remat de cap), s'ha reconvertit a la defensa. Proper pas: la porteria. La seva renovació no està decidida ja que porta mal ambient al vestidor creant grupets.
Ivan: "Ja el coneixem tots a aquest". La millor frase del campionat. Doncs resulta que el nano ja era famós perquè sempre la lia allà on va. I nosaltres no ho sabíem. Degut a una lesió en una costella al construmad i al genoll, encara ha d'acabar d'explotar com a jugador. Renovat per la qualitat dels seus ja famosos mails dels divendres.
Albert: Pupes. Quan no té una ai té una ceba. I sinó curset a Barna. I sinó és de viatge. Indispensable en qualsevol sortida nocturna. Com que és el nostre únic enllaç amb l'Ermità, l'hem de renovar. I més ara, que ja marca gols i tot.
Carles: Incomprès. Les lesions i les envejes d'un sector de la plantilla l'han desgastat durant tota la temporada. Tot i així ha rendit aprop del seu habitual nivell. La seva renovació està condicionada a la rescissió el contracte de dos jugadors de l'equip. Ha dimitit de la comissió de festes i de tots els seus càrrecs.
Xevi G: Capoeira. Cap altre adjectiu el defineix millor. Ha aconseguit integrar els moviments de la dansa brasilenya dins un terrenys de joc. Els sopars no són el mateix si ell no hi és comentant l'Interviu. Té una oferta del Vasco da Gama per suplir en Romario.
Ranka: Revelació. Tot i fer una segona volta més fluixa que la primera, ha estat la sorpresa més agradable del campionat. De jugador brut i polèmic a golejador i lluitador. S'ha guanyat a pols la prórroga del seu contracte per un any més.
Bati: Intermitent. Ha alternat grans actuacions amb diverses absències. Aquest fet li ha impedit agafar la forma i patir tot un seguit de lesions musculars que han limitat el seu característic joc explosiu. S'esperava que la liés més. La renovació només depèn d'ell, Sunroller i les criatures.
Per fi, em pensava que no arribaria mai aquest moment. S'ha acabat el Blog dels collons!!!!
Ens veiem al Suca Mulla.
