Victòria de líder. El Joga presenta la seva candidatura al títol guanyant amb més comoditat de la prevista al Josep Llorens per un contundent 5-2. I això que el partit no pintava massa bé degut a les nombroses baixes que pateix l'equip:I així li va quedar el cul:
Si a aquest panorama li sumem que en Carles encara va coix, que l'Ermità té el turmell fotut i que en Bati portava dues Voll Damm's a sobre... la veritat, la cosa tenia pinta d'acabar en derrota. Alguns fins hi tot es plantejaven si sortir a jugar o no, ja que veien una derrota segura i humiliant.
Res més lluny de la realitat. L'equip va sortir superconcentrat, col.locat i motivat. La tàctica era col.locar l'autobús per a que l'equip rival no pogués xutar a porta, i adonar-se de que el nostre porter no es podia estirar. En punta, en Bati tot sol.
El nostre davanter ja la va liar als pocs minuts deixant la cama en una sortida del porter rival, el qual es va emprenyar i va amenaçar-lo. Ell, molt diplomàtic, li va dir que no li aixequés la mà. Lo que fan dues cerveses de més...
El partit se'ns posaria aviat de cara quan una bona combinació d'atac va deixar sol a en Josep davant el poter, i amb una serenitat increïble, el va batre per l'esquerra. Llàstima que en Joan Payan estigués malalt i no pogués venir... Tot anava massa bé. L'equip jugava com mai, amb serenitat, col.locació, passes precisos i arribant amb perill adalt.
Als deu minuts es trencaria aquesta tònica. Una bona jugada del davanter del Josep Llorens va deixar en evidència a en Marc M amb un canyo i va afusellar el pobre Joan que ja va fer molt tirant-se al terra. Res a dir. Resultat just pel que s'havia vist fins llavors.
Amb respecte mutu s'arribaria a la jugada clau de la primera part. En un xut llunyà i potent d'en Xevi D (no pas massa ben col.locat), el porter visitant es va adornar en excés i va rebutjar l'esfèrica dins l'àrea, fet que va aprofitar en Bati per intentar rematar-la. No hi va arribar ja que un defensa rival li va fer la "camalleta" per darrera i va cometre penal. Així ho confirmà el col.legiat.
Era el torn, un cop més, d'en Carles. El resultat, el mateix al que ja ens té acostumats aquest home. Col.locat a la dreta i gol. 2 a 1. Algú de l'equip ja va dir fa dies que en Carles seria l'Angoy del Joga. Temps al temps.
Amb aquest resultat s'arribaria a la mitja part.
La segona seria de clar domini blauvermell. El primer avís arribaria amb una gran jugada d'en Josep, el qual faria un canyo d'execució perfecte a un jugador rival, i al quedarse en un clar 2 contra 1 amb en Bati no va saber resoldre la situació i va malbarat una gran jugada. Com que ja havia fet el canyo, només volia passar-li la responsabilitat de finalitzar la jugada a en Bati i això el va perdre. Por a fallar?
Pocs minuts més tard ho arreglaria. En una de les seves pujades a l'atac es va "escabollir" d'un defensa dins l'àrea de manera poc ortodoxa però efectiva, i va fotre un xutàs que ens va deixar a tots parats. I a més en la seva porteria maleïda!!! Per fi s'ha tret l'espina que portava clavada desde feia mesos i el seu fill s'ho va perdre.
Quan més agobiats i fosos estàvem arrivaria el 4t. Un "despeje" a la tun-tun d'en Xevi D es convertiria en una gran assistència de gol per en Bati que aquest aprofitaria a la perfecció. Es en aquests moments quan un davanter ha de demostrar de què està fet i així va ser. Quan l'equip més el necessitatva, va pareixer i va definir com ja ni els més vells recordaven.
Gran pas endavant del Joga Bonito que ja no renuncia a res, sempre que quan tornin els lesionats i absents no ho espatllin massa.
L' 1x1 patrocinat per JackAss The Movie
La Borsa del Joga Bonito:
Pugen:
2 comentaris:
Collons tiu, gairebé em poso a plorar.... es que som un equip que ens estimem...
"Alguns fins hi tot es plantejaven si sortir a jugar o no". Excepte un o dos tots els demés ho varem plantejar...
“Sopar d'empresaris. Ja ja ja ja... Veient la llista d'invitats a qualsevol cosa li diuen empresari avui en dia.” Algú em va dir que el cabró va estar tot el dia menjant. Al migdia al Celler i al vespre al Vasc (i després diu que no ve a sopar pq gasta molt!!!!, no m’estranya!!!!). Entre dinar i sopar, podia haver vingut, no???? Potser millor així sinó segur que la liem... (a en Ranka no li hagués aixecat la ma, je, je...)
“Va tan sobrat que es pot permetre el luxe de marcar els rivals a tres metres.” M’ha promès que algun dia ens dirà que vol dir: “aquest deixeu-me’l a mi”, però sobretot no li ha agradat gens que parlem d’ell a l’esquena.... je, je.. això de no venir al sopar te els seus inconvenients. (tranquil Marc, no varem dir res dolent de tu, hi havia el teu germà....).
PD. Recordeu a tothom que aquest divendres hem reservat taula al Suca-Mulla a les 10:30. Els que juguem a canviar-nos ràpid i els que no, puntuals.... Soparem amb estovalles!!!!
Bé, no se ni si val la pena contestarvos perque jo entenc que l'epoca que la majoria de l'equip vau apendre a jugar fa MOLTS anys i potser no us van ensenyar les tàctiques modernes o encara no existia el marcatge en zona suposo... ademes prefereixo marca una mica lluny el meu per esta mes atent de la resta de davanters no fos per cas que se li escapes a algun dels meus estimats companys...
Ah per cert no es va comentar en el sopar (si alla on rajeu dels que no hi són...) perque certs jugadors del Jogabonito només pensar en protestar a l'arbit, tot i que guanyem per mes de 5 gols o que juguem contra dos menys... mmm continuaré investigant...
Tot i així espero que aquest divendres, com jo no hi sere, marcareu tots alavora els davanters... perque si no podeu guanyar al colista ( porta -1 punt!! ) pleguem...
Marc M.
Publica un comentari a l'entrada